ecopilatori d escrits chorres antics i d aquest any
sóc la primera que sé que són chorres, enormement chorres, així que per favor u.U s' accepten crítiques deconstructives però no desmoralitzants XD
(2009)
http://www.myclip.ro/videos/908/led-zeppelin---stairway-to-heaven.html
Caminant pel bosc m' he trobat amb una casa en obres...pel que queda de la casa vella s' intueix que era força antiga. La boira i el fred em porten una sensació estranya....una barreja de felicitat i tristesa alhora, la ment se'm revoluciona...
Llums, sons, olors....seqüències d' imatges amb alguna interferència...riures, plors... jocs, projectes, somnis de nits d' estiu, primavera tardor i hivern...
Veig tres nens. El més gran intenta explicar a la més petita com fer un viatge interestel·lar a través d' un cercle de ferro rovellat, el tercer, amb una capa de vampir lligada al coll, posa la ma dins d' una banyera de plàstic i la treu plena de granotes...
...alegries per la visita d' un home amb moto, combats amb ninots a una taula rodona, el nen de la capa excavant vora d' una tomba, els tres saltant el llit, un terra ple de mosques mortes, un home amb la cara negra i els cabells estarrufats traient el cap per l' escala...
..una nit freda, els nois jugant amb un balancí atrotinat en el que ells anomenen pub ( una cort arreglada on els seus pares hi escolten música)... també els puc veure donant voltes sobre sí mateixos, com un pollastre alast, vora el foc a terra, perquè l' escalfor se'ls reparteixi de forma equilibrada per tot el seu cos, mentre sona una guitarra.
Em quedaria eternament en aquest estat, entre el passat, el present i el futur. Ja no m' afecta que una casa amb tanta història acabi completament transformada... cada gota d'aigua a l'herba molla, cada arbre, cada flor, cada ràfega de vent, tot el cel que la cobreix... guardarà eternament les vivències de cada i una de les persones que l' han habitat...
Marxo tranquil·la... penso en els nens...són lluny? són prop d' aquí? potser són vius o morts?
Ben mirat, tan se val...perquè siguin on siguin, n' estic segura, segueixen jugant, somiant i travessant portes interestel·lars plegats i juntament amb tots aquells que van trepitjar en algun moment aquests boscos que ara abandono.
(2009)
No pateixis per mi
Mentre el vent bufi
i arrossegui aquella cançó,
mentre la pluja caigui
aquí o a qualsevol racó.
recorda...
mentre la lluna
faci dormir el sol,
mentre la nit
revisqui el teu record...
...no pateixis per mi.
cuando despertó (2007)
Cuando despertó, el dinosaurio todávia estaba allí. Así que decidió intentar dormirse otra vez para no tener que pensar qué haria con él. ¡mira que le habían dado regalos absurdos por su cumpleaños, pero eso ya era el colmo! ¿como se le podía haber ocurrido a su padre regalarle el esqueleto entero de un triceratops?
Como ya le era imposible volver a dormir, se levantó y se puso a pensar donde podía poner aquel montoncillo de huesos.
De repente se oyó un sonido muy fuerte detrás suyo, se giró y vió que el esqueleto se le acercaba a toda pastilla por el pasillo dirigiéndose hacia ella. La chica, desesperada, se puso a chillar y a correr como una histérica. Ya no sabía qué hacer, si seguía así la acabaria pillando y aplastando tarde o temprano. Y sin pensarlo dos veces, saltó por el balcón.
Cuando despertó, en el cuarto no había ningún dinosaurio, todo había sido un sueño.
mirall mirallet, espejito espejito, mirror mirror (2008)
-Tu no ets jo...
-si, som la mateixa persona....
-NO, un mirall inverteix la imatge, tu no ets jo... quan jo -avanço, tu retrocedeixes...
-Quan tu mires amunt jo també ho faig...
-Hauries de callar, ets només un reflexe...
-Ets tu, estupida, la que parles. Jo sóc tu.
-Pretens que em cregui que estic boja?
-No, tu pretens creure que jo et vull fer creure que estas boja. Així no has d' acceptar que realment ho estàs. Et recordo que sóm la mateixa persona. Sóc un reflexe de la realitat.
-Si ets un reflexe de la realitat, perquè mous l' esquerra quan jo moc la dreta? No som la mateixa persona, jo soc jo, tu ets tu i no ets res, no tens vida pròpia.
-Ara mateix dius això perquè et convé pensar això. Ara, et recordo que tot sovint em fas servir com excusa per convencer-te a tu mateixa quan les coses no et van bé.
-PROU!
-No soc jo la que he de parar, no. Ets tu. Som la mateixa persona. No hi sóc si no hi ets, no et parlaré si creus que no hi ha ningú que t' està parlant.
-PROU!
foscor, silènci....... foscor.....pau.
Així estem... (artícle de la rebista GERBI -IES Gerbert d' Aurillac- 2008)
Si preguntem a qualsevol persona que passi pel carrer què entén per música clàssica (referint-nos a la música acadèmica en general, no a la música del clacissisme) molt possiblement la primera imatge que li vingui al cap serà la d'un vell seriós i carcamal movent els braços com si volgués espantar una mosca especialment pesada tot dirigint a una colla de gent igual de seria i carcamal que fan cares de sofriment mentre desprenen dels seus instruments unes melodies extremadament somnolents. Un altre visió podria ser la de la típica dona grossa vestida de valquíria (vestit blanc, trenetes rosses i casc de víking) capaç de petar vidres, timpans i més d'un crani proper amb una sola nota de la seva potent veu.
Sincerament, puc entendre que tinguin una idea estereotipada d'aquest tipus de música, ja que en molts casos ningú s' ha molestat en fer-los veure el contrari o de transmetre'ls-la d'una forma dinàmica i propera que hagi despertat el seu interès per voler profunditzar en el tema.
De petits, pocs són els que comencen a estudiar música per gust i sovint són els pares els que impulsen el seu fill/a a fer-ho. Amb això poden passar vàries coses: que el petit es cansi de seguida i acabi odiant tot el que es relacioni amb el clàssic, que descobreixi que no li desagrada però que arribi un punt en que hagi d' establir prioritats i es vulgui centrar en altres coses, tocar un instrument que no requereixi haver de fer teoria, solfeig i que li sigui útil per tocar en altres formacions més modernes o, en la minoria dels casos, que decideixi continuar amb els estudis musicals fins al final amb la intenció d' ampliar els seus coneixements i dedicar-s'hi com a hobby o professionalment, tot i sabent que ho haurà de compaginar durant molt de temps amb l' institut o altres feines.
Hi ha molts factors que juguen en contra de la música clàssica. Ja hem comentat que necessita molt temps de dedicació i que tot i amb això, les sortides professionals són poques i només si s' és molt bo o es té sort hi ha la possibilitat d' arribar lluny o dedicar-se únicament a la interpretació. Es veu poc factible i, encara més actualment,que amb alguns programes de televisió qualsevol pot esdevenir una estrella de la nit al dia, forrar-se i tot plegat sense la necessitat de tenir uns coneixements previs.
Per altre cantó també tenim que la gent en general avui en dia té la ment molt poc oberta.I si ajuntem la imatge que n' han rebut amb el fet que a la nostra societat qui triomfa és qui se sap comercialitzar, es limiten a escoltar el que apareix als mitjans de comunicació... La mala promoció del clàssic es podria definir com el seu problema més gran. Així doncs ens trobem que la majoria de persones coneixen les bandes sonores de les pel·lícules més vistes i les quatre peces que els van ensenyar al “cole” i que es poden sentir a qualsevol sala d' espera o al tren de rodalies RENFE tot tornant de Barcelona (les estacions de Vivaldi, el tan tantan tantantantan tan tan de Mozart i para de contar), quan el que denominem com a música clàssica ( sempre referint-nos a la música docta o acadèmica) abarca des de l' edat antiga fins els nostres dies, la varietat és infinita, i molt probablement podrien ser seduïts per algun tema, compositor...
L' interès per l' estudi musical acadèmic va a menys, és un fet que, ens agradi o no, s' ha d'acceptar. perquè la societat prefereix la música actual i considera el clàssic com un món a part, força desfasat. No obstant, mentre quedi gent suficientment inquieta que, tot i tenir els seus gustos dins la música actual, aficions vàries... conservi un mínim gust per la cultura i vulgui saber més sobre aquest art, que ha marcat al món des de temps immemorials, la música clàssica no desapareixerà.
Ara parem-nos a pensar per un moment què en seria de la nostra vida sense la música...
Més silenciosa, evidentment...però molt més avorrida.
bé, per avui ja n' ha mes que suficient XD Era més aviat una prova
